vols que passe açò al teu poble?

Opinions polítiques, política local, comarcal, estatal...

Moderadors: Nuestra Señera, red, Pometa, Penó de la Conquesta

vols que passe açò al teu poble?

EntradaAutor: torpeder » dl. nov. 03, 2008 6:45 pm

Vols que passe açò al teu poble?
Podria passar a qualsevol mega urbanització (posem los rosales, el sector r,...)?

Carrers sense gent
En Ciutat Valdeluz, projectada per a 34.000 persones, només residixen un centenar de famílies
En Ciutat Valdeluz (Yebes, Guadalajara) hi ha tan poca gent que l'únic supermercat no pot tindre menjar perible. Les caixeres s'avorrixen. Els corredors estan lluents, buits. Es pot cridar “Holaaaaaa!” en la secció de iogurts. Fora, en el carrer, es pot botar i córrer per les voreres i calçades. Es pot fer un canvi de sentit no permès en les seues àmplies avingudes. No passa res. No hi ha gent. No hi ha cotxes. Tan sols un tot terreny d'una empresa de seguretat alerta que ací hi ha alguna cosa que protegir.

En esta urbanització projectada per a 34.000 habitants residixen només un centenar de famílies. N'hi ha prou amb fer un passeig un dia qualsevol: al matí només hi ha obrers rematant edificis. A la vesprada no hi ha ningú, una o dos persones pul·lulen pels caixers automàtics. A la nit alguns veïns trauen a passejar els seus gossos. Les persianes de les urbanitzacions estan baixades, els edificis buits. Poques llums il·luminen les finestres.

Què ha passat perquè en Ciutat Valdeluz, a cinc quilòmetres de Guadalajara i venuda per la seua promotora Reyal Urbis com una bonica ciutat residencial, parega una ciutat fantasma? La història comença en 1998, quan el PP va ubicar l'única estació de l'AU Madrid-Madrid-Lleida, al seu pas per Guadalajara, en Yebes, un poble de 300 habitants. Poc després, eixia a la llum pública que el verdader afavorit de l'operació urbanística havia sigut Fernando Ramírez d'Haro, espòs de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (PP). Ell i la seua família van veure com les milers d'hectàrees que posseïen en eixos terrenys es revaloraven de manera espectacular.

Ciutat Valdeluz ocupa 490 hectàrees, 331 en el terme municipal de Yebes i 158 en el de Guadalajara. Hi ha dos PAUs (Programes d'Actuació Urbanística), un que correspon a la zona de Yebes amb unes 8.500 vivendes projectades i un altre en la part de Guadalajara, amb 800. Reyal Urbis assegura que ja s'han entregat 1.200 pisos i que pròximament donarà 700 més. En total s'ha venut un 84% de les vivendes, asseguren fonts de la companyia.

“No disposem de la dada real d'habitants ni del nombre exacte d'empadronats en l'Ajuntament de Yebes. Del que sí que tenim constància és que un alt percentatge de residents de Ciutat Valdeluz no s'han empadronat en Yebes i que la xifra de veïns actual s'acosta als 1.000”, insistixen en l'empresa quan se'ls pregunta sobre el desert en què ha quedat convertida la urbanització.
Cascades i parcs

Els vídeos que venen en Internet les vivendes de Ciutat Valdeluz oferixen una estranya sensació de felicitat. Promotors somrients oferixen cascades, parcs infantils, llacs, camps de golf, carril-bici... Una ficció que, un fred dia de tardor, es transforma en un món sense gent, com si haguera caigut una bomba nuclear.

Dos de la vesprada. En l'únic bar-restaurant de la zona només hi ha obrers i dones que netegen les obres. Francisco Pérez, l'encarregat, explica que el local “en un principi es va construir per a donar servici als treballadors”. “Espere que açò tire per a avant, però això dependrà de la crisi”, afirma. Diversos hòmens coincidixen: “Hi ha molts edificis parats, si no hi ha diners, açò no ix”. Una dona entra a vendre cupons de l'ONZE i els clients maten la sobretaula amb whisky.

Fora, el panorama continua sent desolador. Hi hi ha carrers que no porten a cap lloc. Un senyal que advertix de la presència de vaques està just al costat del camp de golf. Dins del club, diversos jubilats esgoten els seus cafés. Fa massa vent per a jugar.

Tornada a la ciutat fantasma. Cinc de la vesprada. Una dona es resguarda del fred en un porxo d'una de les tres entitats bancàries que hi ha en un carrer. S'anomena Teresa i conta que fa dos anys el seu marit i ella van comprar un pis ampli en Ciutat Valdeluz. “Ens va costar 385.000 euros, però ara el meu marit s'ha quedat en desocupació i no l'anem a poder pagar. A més, la nostra idea era vendre la nostra casa a Guadalajara, però no tenim comprador”, explica. Una altra casa més que es quedarà buida. Com Teresa, hi ha moltes famílies que no han pogut fer front a la hipoteca i han desistit de la idea de mudar-se.

Hi ha un altre problema afegit: el transport. L'estació pròxima de l'AU no té llançadores, com els veïns porten exigint des que van començar a omplir les cases, l'any 2006. L'aparcament de l'AU al seu pas per Yebes és un altre desert. Tan sols el soroll d'una carrera de cotxes teledirigits trenca el silenci. De tant en tant passa un tren. “No més de 15 persones utilitzen diàriament esta estació”, informa el taquiller.

Falta donar-li vida a l'AU, però els que residixen en Ciutat Valdeluz asseguren que valoren altres coses, com “la tranquil·litat del lloc”. Molts vénen de Madrid i asseguren que no ho canviarien pels destrets de la capital. “Els meus fills poden eixir ací al carrer sense por”, assegura una dona. I posa l'exemple de Móstoles, un municipi en la perifèria de Madrid amb més de 200.000 habitants. “Móstoles va començar així, sense autobusos, amb poca gent i ara és una ciutat”, agrega, abans de ficar-se en el supermercat. Allí, l'encarregat de l'establiment explica que els caps de setmana tenen més clients. “És com una ciutat dormitori, no hi ha vida entre setmana”, apunta.
Unes canyes i un estanc

A poqueta nit, Ciutat Valdeluz desperta un poquet. Eva Chacón passeja el seu gos. Està vivint de lloguer. “Un pis de tres habitacions costa 700 euros, però estan abaixant els preus”, conta. Ella es queixa que no hi ha estanc, ni farmàcia. Aurora Aguado també passeja als seus dos cans. “Trobe a faltar un bar on prendre'm unes canyes”, reconeix resolta. Això sí, no tornaria a viure a Madrid.

Conchi Caps i Carmen García coincidixen amb les seues veïnes en què la prioritat és la farmàcia. “I un estanc”, demana una altra. “I la perruqueria”, afigen. La sensació de no tindre prop eixe tipus de servicis les fa sentir incòmodes. Almenys diuen que no tenen por a eixir de nit encara que ho fan, això sí, amb els seus gossos.
Avatar de l’usuari
torpeder
Boig de la mona
 
Entrades: 561
Membre des de: dc. nov. 15, 2006 11:27 am
Ubicació: Alberic,Ribera del Xúquer,País Valencià

Torna a: Política

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

cron