Orgue d´Alberic

Contans que saps de la història del teu poble.
Dades, documentació, fotografies antigues...

Moderadors: Nuestra Señera, red, Pometa, Penó de la Conquesta

Orgue d´Alberic

EntradaAutor: eduardo » dt. jul. 29, 2008 8:24 pm

L´ orgue de la Parroquia de Sant Llorenç d, Alberic.

Assaig de reconstrucció i estudi comparatiu de l, últim orgue desaparegut. ( Article publicat al llibret de les Festeres de la Mare de Deu d´Agost a l´estiu de 2006)

Per Juan Bautista Díaz, Organer.

1) Introducció:

No res ens ha quedat de l´antic orgue de l´església de Sant Llorenç, convertit en cendra i metall derretit l´estiu de 1936, ara fa exactament setanta anys. No res es va salvar d´ ell a l´ incendi. Fins als nostres dies només ens ha arribat documentació de la seua autoria i alguna vella fotografia. També ens ha arribat l, estructura arquitectònica que l´albergava: un arc de mig punt, ara tabicat, que s´obria al presbiteri i que antigament cobria la magnífica presència de l´ instrument que anema a estudiar.
Com hem dit, l´orgue de Sant Llorenç estava col·locat al presbiteri, en el lateral del costat de l´evangeli, enlaire, semblant a la d´altres orgues, com ara el de la parròqui de Gorga, Concentaina, la Merced de Xàtiva, etc... Potser eixa col·locació haja permés que les poques fotos que en aquella època es van fer a l´ altar major, ens oferisquen l´únic document gràfic de la seua façana. La seua imatge, encara que lateral, encar ens pot donar molta informació del que va poder ser este instrument.
Efectivament, sabem que este orgue va ser un dels que va construir la factoria d´orgues de Nicolás de Salanova i Martín de Userralde, contractat el 19 de març de 1734 pel preu de 1.300- lliure.
Podem suposar que es tracta d´un orgue de dos teclats i contres. En el front trobem clarament el flautat de dotze pams, dividit en cinc castells, dels quals el major està en el centre. A continuació una abundant trompeteria de batalla ( disposada horitzontalment), que inclús compren els laterals del moble, com és el cas de la parròquia de S. Pere de Novelda (Alacant). Com a models per a comparar, disposem de dos, ambdós de recent restaruració: el de la parròquia de Montesa i el ja esmentat de Novelda, sent autors d´estos dos instruments els germans Martín i Fermín de Userralde. Com a característiques generals coincidents podem citar: la mateixa praxi constructiva, idèntica tessitura de teclats, de 47 tecles cadascun, començant en do, re, mi, fa, fa#, sol... seguint ja cromàticament fins al do 5 ( c´´´). Esta tessitura queda fefaentment corroborada pels secrets, que en ambdós casos són els originals. També podem prendre, així mateix, com a intruments paral·lels en les seues característiques i de la mateixa època de construcció, els de la parròquia de S. Joan de Callosa d´En Sarrià i de la parròquia de Gorga: l´orgue de Callosa de dos teclats, i el de Gorga d´un teclat. A pesar de les coincidències en la forma de construcció, la diferencia en el nombre de teclats està en raó de la magnitud del temple i del seu poder econòmic. Dissortadament, d´estos dos exemplars no hi ha dades de la seua autoria, però donat el punt de procedènci de cadascun, és lògic pensar en la factoria de Salanova-Userralde. Pel que sabem, l´activitat d´esta factoria assentada a València, s´estenia inclús fora de les fronteres del Regne de València. Mecànicament, cadascun dels teclats governa el seu corresponent orgue: el teclat superior l´ orgue major i el teclat inferior l´orgue menor o cadereta. En el cas d´ Alberic la cadereta és interior. Com s´ observa en la fotografia, en la façana no apareix la cadereta, a diferencia dels orgues de Morella o Vilafamés, en els quals les caderetes són exteriors i disposades a l´esquena de l´ intèrpret ( precisament, d´ on ve el nom).
Fins ara només hem descrit els teclats per a tocar amb les mans. No obstant, la major part dels orgues es dotaven de contres, per a ser tocades amb els peus. Les mencionades contres són unes flautes de gran dimensió, situades en l´ interior de l´ orgue, que per a produir les sonoritats més profundes de
l´ instrument. La forma de fer-les sonar era mitjançant unes peanyes o ixents de fusta, que fent la funció de tecles i situades a l´ altura dels peus, permetien a l´ organista el fer-les sonar a voluntat. Habitualment, el nombre de contres eren huit: do, re, mi, fa, sol, la, si bemoll i si natural. A més i segons els casos, segurament en el de la parròquia d´ Alberic, s´ afegien dos peanyes més per a fer sonar els anomenants "tabals". Estos tabals eren grans tubs, fabricats en fusta, dos per cada tecla, desafinats entre si, aconseguint d´ esta manera l´efecte d´ un redoblament de tabal. L´ entonacio dels tabals era normalment en re, i quan eren dos sonaven en re i en la. Estos eren uns recursos molt apropiats per a acompanyar la batalla.
Existien un altre tipus d´efectes que solien adornar a estos instruments com ara pardalets, ronquàs de gaita, rotgle de campanetes, trèmolos, etc. Mariano Tafall y Miguel en la seua publicació " Arte completo del constructor de órganos", publicat a Santiago de Compostel·la el 1872 fa esment d´este tipus de recursos, els cataloga com per a "gent senzilla", qualificant-los com a recursos poc seriosos.
Seguint la descripció de l´orgue parroquial i observant els models d´orgues pròxims i de mateixa autoria, anem a abordar a continuació un capítol important, com es la registració.
eduardo
No sap on es clava
 
Entrades: 10
Membre des de: dg. jul. 06, 2008 11:54 pm
Ubicació: palma de mallorca

orgue (II)

EntradaAutor: eduardo » dt. jul. 29, 2008 8:26 pm

2) Registració: Orgue Major. Registres de baixos.

Orgue major. Teclat de 47 tecles, amb els registres partits entre els aguts (mà dreta) i els baixos (mà esquerra). Els recursos de partir el teclat entre aguts i baixos, era possibilitar la diferència de timbres, enriquint d´esta manera els recursos musicals de l´ instrument. La partició es produïa entre el Do3 i Do#3.

Registros de baixos.

Flautat. Registre construït en metall, 2/3 d´estany i 1/3 en plom. És el registre que se situa en la façana de l´ instrument, normalment d´entonació de dotze pams (to de capella, aproximadamente un to mes baix que l´actual) repartit en cinc castells. Albergava en el castell central els cinc més greus i la resta repartit simètricament en els quatre restants, amb set tubs en cadascun d´ells. D´ ara en avant ens aprofitarà de referència en l´ altura de so dels diferents registres.
Violó. Registre tapat, els deu primers flautes del qul estan construïts en fusta. La resta en plom amb 1/3 d´estany. Sona uníson al flautat.
Octava. Registre obert. Talla mitjana. Sona a una octava alta del flautat. Construït en metall, 2/3 d´estany. Este registre aprofita de patró en l´afinacio de la resta de l´ orgue.
Nassard en 12à. Registre obert, de talla ampla, sonant dotze notes naturals per damunt del flautat, aliatge de 2/3 d´estany.
Dotzena. Registre obert. Talla mitjana. Sonant dotze notes naturals per damunt del flautat, aliatge 2/3 d´estany.
Nassart en 15. Registre obert. Talla ampla. Sona dues octaves més agudes que el flautat. Construït en metall, aliatge 1/3 d´estany.
Quinzena. Registre obert. Talla mitjana. Sonant dues octaves més agudes que el flautat. Construït en metall 2/3 d´estany.
Nassard en 17. Regisre obert. Talla ampla. Sonant dèsset notes naturals més agudes que el flautat. Construït en metall, aliatge 1/3 d´estany.
Claró. Registre compost de tres tubs per tecla, oberts. Talla mitjana. Construït e metall, 2/3 d´estany. Enonació del primer punt Do, Mi, Sol.
Trompeta reial. Registre de llengüeta. Construït en metall, entonació a l´uníson del flautat. Col·locat en l´interior de l´orgue en primer terme per a facilitar la seua afinació. Ceps construïts en plom. Canals i llenguetes en llautó i el moll per a afinar de filferro ( estes característiques són comunes a la resta de registres de llengüeta).


Ple. Registre composat de quatre tubs per nota ( mixtura). Es tracta d´un registre obert de talla mitjana. Construït en metall 2/3 parts d´ estany. Antigament s´ aportava nomalment en els contractes davant de notari, l´ entonació de la primera nota del teclat, però la resta de reiteracions s´especificaven com "segons art" en el qual cada orguener tenia les seues pròpies regles.
Baixonet. Registre de llengüeta. Construït en metall, 2/3 parts d´ estany. Entonació una octava alta del flautat. Situat en la fila superior de la batalla central.
Cimbala. Registre composat de quatre tubs per nota. Oberts, talla mitjana. Construïts en metall 2/3 d´estany i reiteracions sengons art.
Xirimia. Registre de llengüeta. D´ entonació dues octaves per damunt del flautat. Construït en metall 2/3 d´ estany. Col·locat en batalla baix del baixonet.
Trompeta de batalla. Registre de llengüetería sonant a l´uníson del flautat, col·locat en batalla, en el lateral esquerre del moble. Construït en metall 2/3 d´estany.
eduardo
No sap on es clava
 
Entrades: 10
Membre des de: dg. jul. 06, 2008 11:54 pm
Ubicació: palma de mallorca

Orgue (III)

EntradaAutor: eduardo » dt. jul. 29, 2008 8:27 pm

3) Registració: Orgue Major. Registres de tiples.

Tiples.

Flautat. Registre obert. Construït en metall 2/3 d´estany. Continuació del mateix registre de baixos. Talla mitjana.
Violó. Registre tapat. Entonació uníson del flautat. Construït en metall 1/3 d´estany.
Octava. Registre obert. Talla mitjana. Sonant octava alta del flautat. Construït en metall 2/3 d´ estany.
Dotzena i quincena. Registre de dues flautes per nota Oberts. De talla mitjana. Construïts en metall 2/3 d´ estany. Formant un xicotet ple.
Nassard en 15. Registre obert. Talla ampla. Entonació dues octaves èr damunt del flautat. Construït en metall 2/3 d´estany.
Nassard en 17. Registre obert. Talla ampla. Entonació dèsset notes dalt del flautat.
Claró. Registre de tres tubs per punt. Tubs oberts. Talla mitjana. Construït en metall 2/3 d´estany. Entonació Do, Mi, Sol.
Plé. Registre de quatre tubs per nota. Tubs oberts. Talla mitjana. Construït en metall 2/3 d´estany.
Corneta Magna. Registre de huit canelles o flautes per nota. Talla ampla. Construït en metall. La primera de les seues fileres es tapada, la resta oberta. Aquest registre és exclusiu dels aguts, molt apreciat per a glossar, destacar temes musicals i actuar com a solista, raó per la qual en els contractes de l´ època s, especifica la seua col·locación enlaire, per a "el seu major alleujament", donada la importància de la seua veu.
Címbala. Registre de quatre tubs per punt. Obert. Talla mitjana. Construït en metall 2/3 d´estany.
Trompeta reial. Registre de llengüeteria. Construït en metall. Sona a l´unison de flautat i disposat en l´interior del´orgue a continuació de la trompeta reial de la mà esquerra.
Clarí. Registre de llengüeteria. Entonació uníson del flautat. Construït en metall i col·locat en batalla en l´ àrea central del moble a continuació del baixonet.
Clarí de batalla. Registre de llengüeteria. Entonació uníson del flautat. Situat en batalla baix el clarí.
Trompa magna. Registre de llengüeteria. Entonació octava inferior del flautat. Col·locat en el lateral dret de la batalla.
eduardo
No sap on es clava
 
Entrades: 10
Membre des de: dg. jul. 06, 2008 11:54 pm
Ubicació: palma de mallorca

Orgue (IV)

EntradaAutor: eduardo » dt. jul. 29, 2008 8:28 pm

4) Registració: Orgue de cadireta. Registres de baixos.

Orgue menut situat en l´interior del moble, o a l´ esquerra de l´ intèrpret, a nivell del sòl de l´ instrument. A Alberic es donava el primer cas, com hem dit abans. En esta situació es garantix que els sons emesos tindran un gran contrats respecte als de l´ orgue major, que és realment el que es preten, crear un pla sonor distint en cada teclat per a dialogar musicalment.
Este teclat disposava del mateix nombre de tecles que l´orgue major, 47. Igualment xapat en os les tecles naturals i les alteracions en banús.

Registres de baixos.

Violó. Registre tapat. Construït en metall. Sonant a l´ uníson del flautat. Aliatge 1/3 d´ estany.
Octava. Registre obert. Talla mitjana. Entonació a una octava alta del flautat. Construït en metall 2/3 d´ estany.
Quinzena. Registre obert. Talla mitjana. Entonació dues octaves per damunt del flautat. Construït en metall 2/3 d´estany.
Baixonet. Registre de llengüeteria. Construït en metall. Entonació octava del flautat. Situat en el fons del secret per a facilitat la seua afinació.
eduardo
No sap on es clava
 
Entrades: 10
Membre des de: dg. jul. 06, 2008 11:54 pm
Ubicació: palma de mallorca

Orgue (V)

EntradaAutor: eduardo » dt. jul. 29, 2008 8:30 pm

5) Registració: Ogue de cadireta. Registre de tiples.

Registres de tiples.

Violó. Registre tapat. Construït en metall. Sonant a l´ uníson del flautat. Aliatge 1/3 d´estany.
Octava. Registre obert. De talla mitjana. Cosntruït en metall 2/3 d´estany. Sonant una octava alta del flautat.
Quinzena. Registre obert. De talla mitjana. Construït en metall 2/3 d´estany. Sona a dues octaves per damunt del flauta.
Corneta anglesa. Registre de quatre tubs per nota. La seua entonació es una octava per dalt del flautat. Sent les seues notes, Do, Sol, Do, Mi. Registre obert. Construït en metall, 1/3 d´estany. Talla ampla.
Violí en ecos. Registre de llengüeta, uníson al flautat. Tancat en un menut bagul amb una porta superior que es pot obrir, i tancar a voluntat de l´ organista, anomenada caixa o arca de ecos, creant així efectes d´ ecos i contraecos, molt apreciat com a recurs musical, arribant a imitar al violí barroc quasi a la perfecció.
Corneta en ecos. Registre de cinc tubs per nota. Entonació Do, Do#, Sol, Do, Mi. primera fila tapada, a l´uníson del flautat.Consruït en metall 1/3 d´estany. Igual que el violí, està ubicat dins de l´arca d´ ecos, participant així dels mateixos recursos descrits abans.
eduardo
No sap on es clava
 
Entrades: 10
Membre des de: dg. jul. 06, 2008 11:54 pm
Ubicació: palma de mallorca

Orgue (VI)

EntradaAutor: eduardo » dt. jul. 29, 2008 8:31 pm

6) Teclad de contres. Conclusió de l´estudi.

Es la part de l´orgue que genera els sons més greus, aprofitant per a crear el fonament de la gran piràmide harmònica.
No disposa de registres independents, però en el cas del desaparegut orgue d´Alberic és molt probable que sonaren dos tubs per tecla. El primer a una octava greu del flautat. Construït de fusta, obert, el primer tub del qual mesura 24 pams ( aproximadament 5 metres de llargaria), i el segon, també en fusta i obert, sonant al uníson del flautat. La seua ubicació era en l´ interior de l´orgue des de el nivell de terra a la dreta.
Esta és la descripcció d´allò que probablemente va ser l´orgue de la parròquia de Sant Llorenç d´ Alberic, instrument d´una magnitud més que considerable, com podem deduir de la seua abundant registració, encara que no va ser infreqüent en temples de certa magnitud el posseir este tipus d´instrument.
A pesar de la falta del contrate original, recents publicacions de contractes, protocols notarials i restauracións recents, ens donen una orientació aproximada, registre més o menys, d´ aquell orgue. Una altra dada que sempre constava en els contractes era el nombre de tubs (flautes o canelles). En el cas d´esta descripció, pensem que l´ antic orgue de Sant Llorenç tindria un total de mil sis-centes vint-i-nou flautes, quaranta-quatre de les quals serien de fusta.
Ja per a acabar, com a dada interessant, oferim la comparació dels preus d´alguns orgues construïts per la mateixa familia en la mateixa època:

1775 Fermín Userralde, orgue de Vilafamés. Dos teclats i contres ( encara existeix) 2.000 Lliures
1757. Martín i Fermín Userralde. Orgue de Castellfort. Un teclat ( Cremat a la Guerra Civil) 650 lliures.
1743 Martín de Userralde. Orgue de Montesa. Un teclat i contres (encara existieix, restaurat recentment) 700lliures.
1734 Martín Userralde. Orgue d´Alberic. Dos teclats i contres ( Cremat a la Guerra Civil), 1.300 Lliures.
Bibliografia.
-Joaquín Briz Dauder, Rdo. Andrés de Sales Ferri. Arte y música en la parroquia de St. Llorenç d´Alberic. S XVII i XVIII. Sueca 1997.
-Revista CABANILLES. A.C.A.O. València. NÚM. 10-12.
-Mariano Tafall y Miguel. Arte completo del constructor de órganos. Santiago de Compostela, 1872.
-Josep Cerdà. Un orgue de Martín Userralde a Montesa.


Juan Bautista Díaz MMVI.
eduardo
No sap on es clava
 
Entrades: 10
Membre des de: dg. jul. 06, 2008 11:54 pm
Ubicació: palma de mallorca

Re: Orgue d´Alberic

EntradaAutor: Eduardo67 » dj. des. 22, 2011 12:59 am

Encara que sería per obrir un altre foro, Alberic tornarà a tenir un orgue de tubs d´aci no res. El passat dilluns 19 de decembre arribà des de Anglaterra un orgue. Més informació: https://www.facebook.com/notes/clar%C3% ... 6983540368 y https://www.facebook.com/notes/clar%C3% ... 7023290368
Eduardo67
No sap on es clava
 
Entrades: 3
Membre des de: dc. des. 21, 2011 5:19 pm


Torna a: Història Local

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron