Alberique. Un topónimo germánico.

Contans que saps de la història del teu poble.
Dades, documentació, fotografies antigues...

Moderadors: Nuestra Señera, red, Pometa, Penó de la Conquesta

Alberique. Un topónimo germánico.

EntradaAutor: Cid » dl. nov. 20, 2006 8:53 pm

Copiado según original de D.Ramón Arnau:



Alberic < Alberich, un topònim germànic



Per Ramon Arnau

A tot aquell que conega la meua manera de pensar i, per tant, de comportar-me, no haurà de estranyar-li l’actual interés que tinc per la gramàtica valenciana. Sempre he parlat en valencià en el meu entorn familiar i, a més a més, m’he preocupat per la cultura valenciana, com ho testifiquen les meues publicacions referents a sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Lluís Vives i Josep Espasa, entre altres. Però la gramàtica valenciana no l’havia estudiada abans. L’estudie ara, donada l’obligació “acadèmica” que tinc, i m’agrada complir amb el deure.

Entre les diverses gramàtiques que tinc a la ma, es troba la Gramàtica valenciana, de Manuel Sanchis Guarner, en l’edició preparada per el meu admirat amic el professor Antoni Ferrando[1]. Un dels motius de satisfacció que m’ha donat l’estudi d’esta gramàtica és haver pogut comprovar la informació que aporta sobre el nom del nostre poble.

Abans de referir el que ens diu Sanchis Guarner, voldria recordar un dels fets ocorreguts fa ja algun temps. L’any 1978, en Alberique Informa, concretament en el núm. 15, vaig publicar un article titulat Alberich en su etimología. Un parell de mesos després, i en este cas en diàleg amb el benvolgut Jesús Huguet, vaig reprendre la mateixa reflexió (Alberique Informa núm. 18), i, passats deu anys, en un informe enviat a l’alcalde d’Alberic (Alberique Informa, núm. 37), vaig repetir idèntica opinió. La meua tesi, proposada en tots tres casos, defén sempre l’origen got i no pas àrab del nom Alberic. Per fonamentar la meua proposta, llavors i ara, m’he recolzat en la terminació rich (reich), típicament germànica, i en el fet que Europa, en l’edat mitjana, va estar plena de famílies que portaven el cognom Alberich. Així que no podia tractar-se d’un topònim arab, ja que ni a Alemanya ni a la Itàlia ni la França septentrionals hi hagué una cap presència àrab.

La conclusió a què he aplegat sempre manté que el nom del nostre poble té el seu origen en el d’un propietari agrícola del lloc del temps dels gots. La meua tesi no va agradar a alguns, com m’ho feren saber de diverses maneres. No faltà qui hi va veure fins i tot una provocació antivalencianista. En la vida, és convenient tindre paciència i esperar que la veritat s’òbriga camí. I mira per on ha sigut Sanchis Guarner qui ha vingut a donar llum i aclarir esta qüestió.

En l’apartat que l’eminent gramàtic dedica a l’Història lingüística de Valéncia oferix una reflexió breu però molt interessant sobre l’aportació germànica al llenguatge valencià. En concret, Sanchis Guarner, després d’haver-se referit als llinatges d’origen visigod (entre els que se troba el d’Arnau) escriu així: “Tanmateix a la toponímia sembla que alguns pobles conserven el nom de llur senyor visigod, com Alberic<Albirich”[2]. La coincidència de la meua manera de pensar i la del professor Sanchis Guarner no pot ser més exacta.

Quan m’he permés aquesta reflexió, tan sols he desitjat una cosa molt simple: aclarir un punt concret de l’història del nostre poble i deixar constància del seu origen, anterior als àrabs. Sempre ho he pensat així i la troballa en l’obra de Sanchis Guarner ha fet que em ratifique en el meua apreciació original. Sé que hi ha altres maneres de pensar, com la de la estimada professora i acadèmica Carme Barceló, que ha defensat l’origen àrab del topònim Alberic, fent-lo derivar de al-barid ‘la posta’[3]. És evident que es tracta d’una alternativa explicativa raonable. Ara bé, després de llegir atentament els comentaris de Joan Coromines[4] sobre l’etimologia d’Alberic al seu monumental Onomasticon cataloniae, que acaba d’arribar a les meues mans, ara ja no caben dubtes sobre l’origen germànic d’Alberic: el topònim consta de dos components germànics, ALBI i RIK, tal com observem en el topònim alemany Alberich i en els topònims italians Poggio-Alberighi i Brigo. Per tant, Sanchis Guaner tenia raó, i jo no anava desencaminat. I això té una conseqüència: el nostre Alberic no data de l’època àrab (segles VIII-XIII), sinó de la visigoda (segles V-VIII), i no es pot descartar que siga anterior, si el seu origen deriva del nom d’un dels immigrants germànics establits en el mateix lloc que hui ocupa Alberic en temps del baix Imperi romà (potser segles IV-V). En altres paraules, el nostre poble no té uns 800 anys d’existència, com prova la documentació, sinó probablement el doble, uns 1.600, com apunten tots els indicis.



[1] Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica Valenciana. Edició a cura d’Antoni Ferrando, Barcelona, 1993.

[2] Sanchis Guarner, o.c. pàg. 39,

[3] Carme Barceló Torres, Toponímia aràbica del Pais Valencià, alqueries i castells, Canals 1983, pàg. 74.

[4] JOAN COROMINES, Onomasticon Cataloniae, II (Barcelona, 1994), pàgs. 80-81.
Avatar de l’usuari
Cid
Boig de la mona
 
Entrades: 604
Membre des de: dc. nov. 08, 2006 7:34 pm
Ubicació: Alberique, ESPAÑA

EntradaAutor: el que faltaba » dt. nov. 21, 2006 9:48 am

En la meua opinió, despres de vore com paraules de us cotidiá, cognoms, toponims, han canviat a traves del temps fins arrivar a ser totalmen diferents de les originals; crec que aquesta tesis es tan valida i posiblement tan falsa com la del arab. Ara be si ferem un calcul de probabilitats, ¿quina probabilitat hi ha de trobar un toponim arab en aquesta zona?
Avatar de l’usuari
el que faltaba
Consumidor d'encisam
 
Entrades: 282
Membre des de: ds. nov. 11, 2006 7:31 pm
Ubicació: Alberic

EntradaAutor: GARDEN » dt. nov. 21, 2006 11:32 am

Jo conec molt personalment a monseyor Arnau-García i només voldria fer una anotació. És una persona a la que admire pel seu treball, per la seva intel.ligència i el seu amor envers el seu poble.

Pèro malgrat això, aquest article va ser escrit fa anys. Tans anys què, fins i tot, el seu autor ja no empra el mot "Alberich" per a referir-se al seu poble, sinó el terme normalitzat d'Alberic.

Potser l'orígen del poble o del topònim siga germànic. Potser, fins i tot, que tinguem orígens romans com van demostrant les diferents mostres arqueològiques que aparéixen pel terme, però el que és indubtable és que el nom del nostre poble no porta "h" al final i la manera correcta d'escriure'l és ALBERIC.

Començar una batalla de noms, afortunadament al poble és una cosa ja superada. La raó, al remat, s'imposa.
INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ: D'esquerres, valencianista i verda. L'opció ecosocialista. www.iniciativapv.org
Avatar de l’usuari
GARDEN
Festero casallero
 
Entrades: 227
Membre des de: ds. nov. 11, 2006 1:27 pm
Ubicació: ALBERIC

EntradaAutor: Odín » dt. nov. 21, 2006 12:52 pm

Exacte.
No comencem com els de Villanova de Castelló que estàn renyits en dos bandos, els que volen Castelló de la Ribera o Villanova de Castelló...

Açò es i serà ALBERIC!
Avatar de l’usuari
Odín
Festero casallero
 
Entrades: 214
Membre des de: dt. nov. 07, 2006 1:43 pm
Ubicació: Alberic

EntradaAutor: fusterià » dt. nov. 21, 2006 3:10 pm

pot ser que siga germànic, pot ser que siga àrab, i pot ser que siga romà. Moltes civilitzacions han passat pel nostres territoris; però a l'actualitat, la nostra llengua no contempla la ch, que a més es pronunciaria com en el castellà, i ja es va discutir sobre això en el seu temps, acordant-se que el nom seria Alberic.
fusterià
Boig de la mona
 
Entrades: 509
Membre des de: dj. nov. 16, 2006 3:32 pm
Ubicació: Alberic - Ribera Alta - País Valencià

Alberic - Alberich

EntradaAutor: Administrador » dt. nov. 21, 2006 8:20 pm

INFORME SOBRE LA DENOMINACIÓ D’ALBERIC I ALBERIQUE
Autor: Germà Colon i Doménech
Data aprovació Ple: 1992
¿Quina és la denominació valenciana del topònim que en castellà és Alberique? és la pregunta que em formula el Consell Valencià de Cultura i a la que amb molt de gust procuraré de respondre.
Som davant un nom d’origen àrab: al-baríd “la posta”, i d’acord amb aquest ètimon1 apareix en el Llibre del Repartiment (1238) com a Alberit amb una -t final. Per un canvi de sufix, degut a l’atracció dels noms llatins en -ICUS, passà a una terminació en -k, la qual és grafiada ja des d’antic com a Alberich o Alberic. Així en un document del rei Jaume I de l’any 1269 es parla de la séquia de Alberic (J.E. Martínez Ferrando)2, mentre que en el nomenclator del canonge Sanchis Sivera tenim Alberich (1273) i Albarich (1312)3; l’alternança e-a de les vocals pretòniques és normal i també es presenta en l’antropònim Alberic-Albaric, d’origen germànic.
La de documentació toponímica d’Alberic i Alberich és molt abundant,4 mentre que això d’Alberique és una castellanització tardana, sense cap justificació en valencià. El propi Cavanilles, que no és gens sospitós, escriu en castellà sempre Alberic (sense -h final), i parlant de la Baronia cita un “proberbio Valenciano” que jo copie mantenint la grafia del autor il•lustrat: Si vols viure poc y ferte ric, vesten á Alberíc: si ens vols mes, á Masalavés5. encara en l’any 1804 en la documentació madrilenya sobre el plet a pròposit de la incorporació de la vila a la Corona es parla de “la reincorporación a la Corona de la villa de Alberich, con su jurisdicción civil y criminal” al costat de “la villa de Alberique del Reino de Valencia”.6
L’aparició d’Alberique és una de les adaptacions poc encertades que es van emprendre en època relativament moderna, com la que també es va fer a Catalunya amb Vique (per Vic o Vich). Crec que és obra d’uns pocs autors dels segles XVII i XVIII, que escrivint en castellà posen l’híbrid Alberique (el primer que conec és en 1610 Gaspar Escolano, Primera Década, llibre VIII, col. 975), però esta circumstància no hauria de tenir cap significació i s’hauria d’adoptar d’una bona vegada el nom valencià autèntic.
Pel que fa a l’ortografia en la representació del so de l’africada sorda final, tenim tres possibilitats teòriques: Alberik, Alberich i Alberic. la primera és absurda en les nostres latituds. La forma Alberich respon a una necessitat de la scripta medieval de distingir en la lletra manuscrita la c de la t finals; per això es trobà la solució d’afegir una -h. Hui aixó ja no té cap sentit; si ara escrivim Alberich per restar fidels a una certa tradició, correm el risc que molta gent pronuncie a la castellana *Alberitx o *Alberig. La grafia verdadera, que també té les seues lletres de noblesa (Jaume I, etc.) i respon a les normes ortogràfiques seguides per la Generalitat Valenciana, és sense cap ombra de dubte ALBERIC.
Germà COLÓN DOMÈNECH
Catedràtic de la Universitat de Basilea i
Director del Seminari de Filologia Romànica.
Basilea, 11 de març de 1992
NOTES
1 C. BARCELÓ TORRES, Toponímia aràbiga del País Valencià, Xàtiva 1982, p. 74.
2 J.E. MARTÍNEZ FERRANDO, Catálogo de los documentos del antiguo Reino de Valencia , I: Jaime I, el Conquistador, Madrid 1924, p. 40, núm. 159.
3 J. SANCIS SIVERA, La diócesis valentina. Nuevos estudios históricos, València 1923; Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia. València 1922, pp. 27-28.
4 Vegeu, J. HUGUET, “Inventari de l’Arxiu Municipal d’Alberic), in: Primer Congreso de historia del País Valenciano, València 1973, I, pp. 641-671.
5 Antonio Joseph CAVANILLES, Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, vol. I, Madrid 1795, p. 196.
6 Mª Milagros CÁRCEL ORTÍ, Relaciones sobre el estado de las diócesis valencianas, València, Generalitat Valenciana, 1989, II, p. 859.
Avatar de l’usuari
Administrador
Administrador
 
Entrades: 42
Membre des de: dj. gen. 01, 1970 1:00 am

EntradaAutor: el que faltaba » dt. nov. 21, 2006 9:30 pm

Despres de la resposta de l'administrador, a mi m'ha quedat clar, i encara que nomes fora per evitar polemiques esterils , vote ALBERIC :D :D
Avatar de l’usuari
el que faltaba
Consumidor d'encisam
 
Entrades: 282
Membre des de: ds. nov. 11, 2006 7:31 pm
Ubicació: Alberic

EntradaAutor: fusterià » dt. nov. 21, 2006 11:55 pm

moltes gràcies ara ja ho tinc clar del tot. I vosaltres?
fusterià
Boig de la mona
 
Entrades: 509
Membre des de: dj. nov. 16, 2006 3:32 pm
Ubicació: Alberic - Ribera Alta - País Valencià


Torna a: Història Local

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron