Anècdotes sociolingüístiques valencianes

Moderadors: Nuestra Señera, red, Penó de la Conquesta

Anècdotes sociolingüístiques valencianes

EntradaAutor: Penó de la Conquesta » ds. abr. 14, 2007 1:25 pm

SAL. LUS HERRERO

L’altre dia, per febrer, Lluís M. Segrelles en el “Mallol desficiós”, de VilaWeb Ontinyent, escrivia un article titulat “Una anècdota sociolingüística simptomàtica” a partir una vivència en un café de la Ribera Alta.

Uns catalans, catalanoparlants, parlaven en castellà amb els cambrers valencianoparlants, tot i comprovar que l’autor de l’article demanava un tallat i parlava amb els cambrers en el català de València. Lluís M. ens advertia, amb molta saviesa: “malament anem en la recuperació de l’ús de l’idioma si els catalans del Principat ens veuen com catalanòfobs a tots els valencians.
Malament anem els valencians si l’ús de la nostra llengua queda relegat perquè sempre hi ha algú que no la parla, i tota la resta dels del rotgle canviem el xip de l’idioma, i ens expressem en l’altre, l’inevitable. I açò passa sovint, independentment de la voluntat del no-parlant en la nostra llengua, que moltes vegades ha de ser qui ens “obligue” a parlar-li en català, com si necessitàrem d’aquest “permís” per a fer-ne ús”. Si volem que la nostra llengua estiga ací en un futur, amb totes les seues possibilitats socials, ha de ser sense demanar permís a ningú i prenent consciència què si nosaltres, que podem, no ho fem, (això de parlar sempre en valencià), no ho farà ningú per nosaltres.


Fa poc estava a la reunió de la Mesa d’Entitats de solidaritat amb les persones immigrants, jo parlava sempre en valencià. Una persona vinculada a una associació progressista de l’església catòlica (que la seua jerarquia eclesiàstica tant de mal ha fet i continua fent en contra de la nostra llengua, des de fa més de tres-cents anys), potser contagiada perquè m’observà parlar en valencià, es posà a parlar en la nostra llengua, amb una mica d’acovardiment, i, de sobte, mira a una immigrant equatoriana de l’associació Rumiñahui, i li diu, “perdón, tú entiendes el valenciano?”, l’altra li respon que sí, i només així s’atreveix a parlar una mica més en la seua pròpia llengua. La pregunta semblava feta per a tindre algun motiu per erradicar el valencìà de la reunió, com si ens pogueren obligar o coaccionar a parlar en espanyol perquè alguna persona no entenga algun mot en valencià. Vaig observar atentament que aquesta amiga no era capaç de llevar-se el complex d’inferioritat, l’autoodi i l’“educació” que li han inculcat en la dictadura i en una Església que ha fet de la missió castellanitzadora una croada sectària i que té una jerarquia incapaç d’encarnar-se al si del poble valencià en reproduir la lògica dominant del poderós. Jo no vaig poder evitar respondre, “hòstia, puix clar que entén el valencià, les persones immigrants són molt més intel·ligents i amb més capacitat d’adaptació que moltíssims autòctons que no saben ni volen saber res del valencià”... A banda de l’anècdota, -tan comuna a les “grans” ciutats del nostre país que viuen d’esquena al seus pobles-, el que em sembla preocupant és que moltes persones d’àmbits vinculats a les esquerres i al “compromís” pel país, -que mereixen tot el meu respecte pel seu treball pels immigrants o d’altres afers-, pel que fa a la llengua d’aquest país, em sobta que siguen tan poc lleials i solidàries i reprodueixen esquemes franquistes propis de la dreta que no parla el valencià i pretén exterminar-lo de l‘ús públic amb qualsevol excusa.

Ara mateix vol tancar TV3 i vol prohibir que diguem País Valencià... Si totes les persones que sabem i podem parlar en valencià no ho fem en els usos socials i públics, si canviem de llengua a la mínima (per insinuació, suggeriment, imperatiu, ordre, paranoia, mala educació...), si a les persones immigrants no els parlem en valencià, la nostra llengua no es reproduirà mai més a la societat valenciana i la gent immigrant no s’integrarà lingüísticament i socialment al nostre país, on quasi la meitat de la seua població viu a pobles valencianoparlants i molta gent viu aclaparada pel tsunami castellanitzador del partit polític que està en el poder, que ens vol fer desaparèixer de l’escena pública i que ens fa sentir estrangers a la nostra pròpia terra... Que, a sobre, siguen còmplices d’aquest extermini associacions pròximes de les que -d’alguna manera-, he format part no fa massa temps, em sembla fotut... És com descobrir, quan creus que ja s’acaba, que el mal no només ve d’”Almansa”, fa tres-cents anys, si no que “a tots alcança” i torna a començar. Dels nostres enemics polítics més aferrissats ja ho sabíem des de fa molt temps, però que abaste també als nostres pressumptes “amics”, és molt decebedor. Perquè és com si la gent s’especialitzara en una matèria,- immigrants-, i li fos indiferent la situació de risc d’extinció de la llengua pròpia del nostre país, l’anihilament de l’horta o la violència masclista... Es pot combinar, almenys, dues o tres lluites perquè no són incompatibles, al contrari... Com que em fa vergonya aliena dir-los-ho a la cara, necessite dir-ho per escrit: nosaltres no som o no hem de ser com aquell president dels Estats Units, Gerald Ford -semblant a l’actual Bush-, que no sabia mastegar xicle i caminar alhora. Nosaltres no som d’eixe món, no ho podem ser! Al meu parer també ens ha d’ocupar i preocupar, -per solidaritat amb el nostre país i amb la humanitat-, que no desaparega el valencià de l’ús públic i social. Hem de fer present el valencià sense els complexos ni la mala educació heretada del franquisme que la dreta s’encarrega de reproduir per tots els seus mitjans per substituir la llengua, per invisibilitzar-la, per folkloritzar el valencià i tornar-lo un idioma “només per a temps de Falles”.

El valencià-català no és només per a Falles, com les bicis no són només per a l’estiu; el valencià és per a tot l’any i per a tots els àmbits socials, sense submissions i sense haver de demanar permis a ningú, fidels i lleials a la nostra consciència, a la llibertat i a la llengua del nostre poble, ara que l’ONU acaba de celebrar el dia internacional de les llengües maternes (minoritzades)... Ja n’hi ha prou, tres-cents anys d’opressió lingüística, perquè fins i tot els col·lectius socials pròxims hagen de silenciar que “Ací estem” (com direm a la Vall d’Albaida per celebrar la derrota d’Almansa el 24 d’abril) i continuarem resistint i parlant sempre en valencià, com l’associació de joves el “Tio Canya” que es va inaugurar a Catarroja fa uns dies i que pretén impulsar la nostra llengua a l’Horta Sud davant uns temps de castellanització i andalusització radical per banda del president actual de la Generalitat Valenciana. Un deficient i feblíssim president que quasi mai parla en valencià, que no només sospira per parlar en andalús i vestir-se de flamenco tot l’any, com denunciava el poeta Eduard Verger, fa uns dies al Levante-EMV, sinó que ataca la unitat de la llengua constantment, fa anticatalanisme racial, fomenta l’odi contra Catalunya demagògicament (sobretot en el tema de l’aigua i de la llengua) i contra els que ens considerem plenament valencians i catalans a València. Als nostres jerifaltes se’ls en refot la llengua, el territori i el país, per això permeten i planifiquen un model de destrucció cultural i urbanística en funció dels seus negocis privats i tribals que no pot sostindre’s en funció dels interessos generals del nostre País Valencià. El seu sectarisme, prepotència i caciquisme és tal que no admeten cap esmena, tot i que vinga des del parlament Europeu, de la Universitat de València o dels grups ecologistes en contra dels abusos, en defensa de la terra i de la llibertat.

Això és perquè aquests sectors de la dreta extremista estan anclats en el franquisme i procuren que la societat valenciana reproduesca els tics totalitaris de la dictadura a tots els àmbits, posem per cas, el NO-DO (el noticiari de Franco) que s’ha tornat Canal 9, que intenta involucionar-nos trenta o setanta anys arrere i, a sobre, fer-nos callar pel temor a represàlies per banda dels grups feixistes que ells mateixos fomenten, patrocinen i subvencionen. De manera similar a com el govern turc atia el foc contra els que neguen el genocidi armeni.. i els més ximplets i fanàtics ataquen i assassinen els intel·lectuals que no accepten els dogmes ni els tabús oficials ni l’artefacte nacionalista que se’ls imposa militarment, mediàticament i autoritàriament, en contra de la història, el sentit comú, la llibertat i la discusió democràtica. El País Valencià, gràcies al seu govern castellanòfil i catalanofòbic del PP, s’assembla cada vegada més a Turquia, i a nosaltres els valencians conscients (és a dir, valencianitzats i catalanitzats), evidentment, ens tracten com als armenis que massacraren mitjançant un genocidi i ara els volen silenciar per tots els mitjans creant un ambient hostil, asfixiant i irrespirable. És lògic que persones com el recent premi Nobel, Orhan Pamuk, se’n vagen d’un país intolerant que fomenta el fanatisme, la uniformització i el pensament únic. Les reaccions violentes de fanàtics disfressats de “valenciania” que a penes aconsegueixen disimular el seu feixisme davant el Palau de Congressos de València el dia 10 de març al miting d’ERPV és una mostra de la deriva extremista d’un PP que atia la criminalització política dels “catalans”, “catalanistes”, “rojos”, “comunistes”, “valencians”, etc. Tots els dissidents són tractats com a enemics a extirpar de la “bona” societat valenciana que ells diuen representar, amb la seua manipulació i els seus privilegis insultants. A la mateixa hora, a la plaça de l’Ajuntament de València hi havia convocada una manifestació “pseudoespontània” a favor del planeta Terra, darrere hi estava “Compromís pel Territori” i Els Verds del PV, de Peris. El que resulta ‘sorprenent’ és que tots els cartells i pancartes, llevat del del “Compromís”, hi estaven en espanyol, les proclames pels altaveus també i els panflets també, ho vaig assenyalar als organitzadors per dir-los que me n’anava per la seua manca de respecte a la llengua d’aquest País, i, després de molt cercar, una xica em va donar un full en valencià per tapar-me la boca... No ens conformem amb molles!

Les manifestacions de la dreta extrema per Madrid contra el govern de Zapatero, el dissabte 10 de març, per la decisió d’un tribunal de justícia del pas al segon grau penitenciari a De Juana Chaos és una prova més de la ‘irracionalitat’ política, de l’estratègia de boicot contra tot el que faça el Govern i del feixisme d’uns sectors que si pogueren donarien un colp d’Estat militar i destruirien les urnes a cops de punys, a puntellons i amb pistoles. Perquè es neguen a acceptar la derrota electoral del 14-M, que patiren per la manipulació i l’engany massiu a partir de l’atemptat de l’11-M a Madrid, que ara s’està jutjant i no apareix ETA ni en pintura, tot i el mobing dels diaris i advocats de l’extrema dreta. Els valencians no ens mereixem tantes desgràcies per banda dels que, si pogueren, tornarien a afusellar al rector de la Universitat de València, Peset Aleixandre, a l’escriptor Federico García Lorca, a les 13 xiques rosses empresonades a Las Ventas, moltes menors d’edat, i a tanta gent després de finalitzada la guerra. Las Ventas era un centre que havia ordenat construir Victoria Kent amb voluntat republicana i rehabilitadora. L’humanisme polític i socialista de Kent afirmava que calia odiar el delicte i cercar la redempció del convicte per retornar-lo a la societat sense atiar l’odi, el rancor i la revenja. No es tractava de deixar podrir la gent a la presó, atiar els enfrontaments i nodrir el terror. Aquests sectors exaltats de la dreta extrema pretenen el contrari del que explicava Victoria Kent, busquen l’extermini de l’altre, i tornarien a matar a tota la gent que assassinaren després del 39 sense cap motiu més que instaurar el terror d’una nova dictadura durant 40 anys. Les campanyes brutíssimes i indecents del PP busquen la desestabilització del Govern per la via de sublevació “popular”, encara com que el clima polític europeu no està per aquestes aventures bel·licistes del temps de Hitler i Mussolini. Només són anècdotes que expressen els deliris de Rajoy, Zaplana, Aznar i Acebes, i no sabem si tenir-los por o riure’ns de la seua crispació permanent a pesar dels negocis, de l’especulació, de les mentides, del profit caciquil i de la corrupció econòmica i política que genera el seu model d’oposició i de govern allà on manen. Sens dubte, són el terror d’opereta i de sarsuela que fa servir el terrorisme per arribar al Govern encara que destruïsca els fonaments d’una “democràcia” que ha de cercar la reconciliació, la convivència, i no alimentar, demagògicament, el populisme, la desesperació i l’odi. Utilitzar el terrorisme per al propi profit electoral és indigne.


Imatge
Imatge
"La grandeza de una nación se mide por la forma en que trata a sus animales" (Mahatma Gandhi)
Abolim la tauromàquia!!! No al maltractament animal!!
Avatar de l’usuari
Penó de la Conquesta
Espeòleg del polvorí
 
Entrades: 415
Membre des de: dc. nov. 08, 2006 9:35 am
Ubicació: Alberic - La Ribera Alta - País Valencià

Torna a: Llengua

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron