Index

Fotografia: www.alberic.com - (2005)

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ

Articles:

Font:

Titol:

D'estil barroc. La seua reforma es va empendre l'any 1695 sobre la base d'una mesquita àrab, però la seua definitiva construcció es va realitzar, fonamentalment, entre 1695 i 1701. Recentment, s'ha restaurat l'interior de l'esglèsia, s'ha rehabilitat la façana i s'han afegit noves portes.

Construcció:

Font:

"Compendio histórico de Alberic y sus hijos" (1997)

Ramón Arnau-García. (pàg. 139 i 186) 

Traducció al valencià:  www.alberic.com

Enllaços d'interés:

Titol:

La mesquita, segons ja sabem, fou consagrada temple catòlic el dia 14 d'agost de 1521, i encara que en un principi degué mantindre la senzilla fàbrica original, a partir de la repoblació del poble per cristians vells es procedí a una reestructuració que ha tingut varies etapes.

Segons la inscripció llaurada en una pedra adossada a la part posterior del temple:

Por cuanto la devoción de los vecinos de la dicha Villa de Alberique a deseado hazer un sagrario detrás del Altar Mayor, con Capilla presente, y assimismo otra capilla en el cuerpo de la Yglesia, para dar la comunión, y por parte de los dichos se pidió licencia a dicho Señor Visitador General, tanto para la fábrica de dichas capillas, quanto para alzar las paredes de la Yglesia, siempre que conviniere para ellas. Por tanto dicho Señor Visitador les concede la dicha licencia, habiendo primero de reconocer el dicho Rector la fábrica que se hubiere hecho, de suerte que estén las capillas cerradas por los lados y cubiertas para que con toda seguridad y sin peligro se puedan poner las paredes y la baranda. Assí hecho en essa forma, se les concedió la licencia.

A XI d'octubre any 1695 començà esta fàbrica. Esta data, com ja hem explicat en un altre llibre, es tan sols relativament certa, donat que consta en la visita pastoral de 1644 que els feligresos demanaren llicència al visitador per reformar església. La resposta que els donà fou com seguix:

D'este primitiu temple ens queden poques dades. Se sap que, a més, de l'altar major, tenia cinc altars i que estos altars, tal i com es descriuen en la visita pastoral de 1644, estaven col·locats sense separació alguna, tal volta aprofitant la nau única que consistia el temple, per lo que el Visitador al seu decret disposa que es tanque l'altar major pels costats, i el mateix es faça en l'altar de Nª Sra. del Rosari, altar del Crist, altar de la Concepció, altar de Sant Miquel i Sant Antón, i altar de les ànimes. Les obres degueren anar en un principi a un ritme més be lent, donat que el Visitador en 1649 urgix a les autoritats locals que acceleren la reforma de la fàbrica del temple. L'única obra que s'havia portat a terme amb rapidesa havia sigut en la capella del Rosari, donat que consta que ja en l'any 1647 la confraria havia invertit 127 llibres i 4 sous en la seua reforma.

Ampliar informació:

Reseña histórica de la parróquia

(Arnau-García, Ramón)

Línia del temps:

Les dades amb què poder seguir la reforma de la fàbrica del temple els ofereixen les actes capitulars de l'Ajuntament d'Alberic. Per elles se sap que el 2 de febrer de 1695 es convocà una junta general per tractar al voltant de les obres del temple. A ella, assistiren junt a les autoritats civils locals la quasi totalitat dels clergues residents en la parròquia. En esta reunió es determinà allargar des de l'arc on està la espatlera fins la casa de D. Pedro Gibertó. I per que es responsabilitzara d'esta obra, es nomenà una comissió integrada pels següents membres eclesiàstics, Nicolàs Pastor, el capellà rector Francisco Bixquert, Joseph Moya i Joseph Soler, i seglars, Pedro Joan Cervelló, Bernardo Cervelló i Vicente Blasco.

Uns mesos després i donat que su excel·lència el Duc havia lliurat certa quantitat per les obres del temple, l'Ajuntament determinà carregar un cens en favor de les mateixes. En 1698 les obres continuaven endavant i el 22 de maig es rendiren comptes en l'Ajuntament i es proposà una operació financera per sufragar els costos d'aquelles. El 17 de maig de 1701, i sense dubte ja en operació de neteja, es decidí demolir les restes que quedaven en peu del primitiu temple. Tan sols uns dies després, concretament el 23 de maig de 1701 , es renovaba la junta d'obres, integrada en este cas pels eclesiàstics: Joseph Moya, Joseph Marqués, i el capellà Dr. Roch Escatí i pels seglars: Joseph Lloret, Francés Gorrea, Berthomeu Caraset, Berthomeu Iborra i Jaume Escrivá. Esta renovació de la junta indica que les obres no estan del tot acabades, encara que sí estaven ja molt avanzades en lo fonamental, tant que el 31 de juliol següent l'Ajuntament determinà traslladar al Santíssim a l'església nova amb tota la lluminària possible.

A tenor d'estes dades cal reconéixer que les dades adduides per Sanchis Sivera de 1695 a 1701 són correctes, encara que no definitives, pues, com haurà de vores al capítol següent. les obres en l'aspecte ornamental es remataren prou entrat ja el segle XVIII.

La reedificació del temple es converteix en un factor decisiu per poder comprovar el grau d'assentament i poder econòmic que havien aconseguit els habitants d'Alberic. Des del 1612 que acudiren els nous pobladors fins el 1695 que s'abordaren de manera definitiva les obres del temple havien passat vuitanta-cinc anys la qual cosa vol dir que ja havia nascut en el poble la tercera generació dels veïns. Esta dada, que no es pot deixar en l'oblid, ajuda a comprendre que la inestabilitat que es detectava en la primera mitat del segle havia desaparegut i els veins d'Alberic se sentien establement instal·lats al seu poble i a les seues cases atenent al seu treball. Tan sols en una situació sociològicament tranquil·la i econòmicament estable es comprensible que un poble se senta motivat a emprendre una obra de tanta envergadura com es la reconstrucció d'un temple.

Signes de riquea al Poble

El segle XVIII suposà una època de benestar per al fill d'Alberic. Així cal admetre-ho, si es tenen en consideració les despeses sumptuoses que en aquell temps feren a la Parròquia de Sant Llorens (...).

La fàbrica del temple, com ja ha quedat ressenyat, s'alçà des de 1695 fins 1701, la qual cosa no vol dir que les obres quedaren rematades. L'acabat del temple tingué lloc al segle XVIII. Així el retable de l'altar major fou acabat en 1724, segons la inscripció que apareixia junt a la hornacina de Sant Llorenç, i el 4 d'agost de 1729 es concertà un compromís entre Pedro Juan Cervelló, depositari de les almoines per a les obres del temple i Juan Navarro, mestre d'obres, per construir el campanar per un import total de cent lliures.

Una curiosa notícia aporta noves dades per comprovar els dispendis dels Alberiquenys en obres suntuaries. Es tracta d'un quadern que porta el títol i subtítol: "Cargo de las limosnas de San Ramón y Descargo de dichas limosnas".

Segons l'especificació que ofereix el referit quadernet , els fidels feien aportacions de seda, que després se venia per daurar l'altar de la comunió, on estava la imatge de Sant Ramón. El segle XVIII suposà una època de benestar per al fill d'Alberic. Així cal admetre-ho, si es tenen en consideració les despeses sumptuoses que en aquell temps feren a la Parròquia de Sant Llorens (...).

La fàbrica del temple, com ja ha quedat ressenyat, s'alçà des de 1695 fins 1701, la qual cosa no vol dir que les obres quedaren rematades. L'acabat del temple tingué lloc al segle XVIII. Així el retable de l'altar major fou acabat en 1724, segons la inscripció que apareixia junt a la hornacina de Sant Llorenç, i el 4 d'agost de 1729 es concertà un compromís entre Pedro Juan Cervelló, depositari de les almoines per a les obres del temple i Juan Navarro, mestre d'obres, per construir el campanar per un import total de cent lliures.

Una curiosa notícia aporta noves dades per comprovar els dispendis dels Alberiquenys en obres suntuaries. Es tracta d'un quadern que porta el títol i subtítol: "Cargo de las limosnas de San Ramón y Descargo de dichas limosnas".

Segons l'especificació que ofereix el referit quadernet , els fidels feien aportacions de seda, que després se venia per daurar l'altar de la comunió, on estava la imatge de Sant Ramón.

"Topografía médica de Alberique" (+/- 1922)

Francisco Girona Chavarria. (pàg. 97)

Traducció al valencià www.alberic.com

A uns cinc-cents metres aproximadament al NO de la població i sobre la cúspide d'un xicotet mont poblat de pins, està emplaçada l'ermita dedicada a Santa Bàrbara, d'un dels angles s'eleva el campanar i adossada al mateix una casa de dos pisos, la planta baixa destinada a vivenda de l'ermità i a la volta guarda del mont i el pis alta a menjador que sol utilitzar-se amb freqüència per a bodes i banquets, en els que es plat obligat la cèlebre i exquisida paella valenciana.

Un esplèndid i espés bosc de pins circumda l'ermitori, constituent un passeig deliciós per als que gaudisquen de la plàcida tranquil·litat de la natura.

El panorama que divisa des de lo alt del campanar es esplèndid, contemplant-se Alberic a vista de pardal i tota la seva bella i rica vega.