Index

Fotografia: "Compendio histórico de Alberic y sus hijos" - Ramón Arnau-García.

EL CONVENT DE NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS

Convent de religiosos menors Caputxins de l'ordre de Sant Francesc, dedicat a la Nostra Senyora dels Àngels.

Articles:

Font:

Titol:

Va ser construït a finals del segle XVII per albergar religiosos menors caputxins de l'Orde de Sant Francesc, que habitaren fins la desamortizació de 1835.

Actualment només es conserva l'església. L'edifici està en procés de rehabilització i serà destinat a usos culturals.

Construcció:

Font:

"Compendio histórico de Alberic y sus hijos" (1997)

Ramón Arnau-García. (pàg. 141) 

Traducció al valencià:   www.alberic.com

Línea del temps:

Titol:

Al 1689 es fundà a la parròquia de Sant Llorenç d'Alberic un convent de Caputxins amb el títol de Nostra Senyora dels Àngels.

La documentació, on es recullen els motius d'esta fundació constituïxen un bell testimoni de la religiositat que animava al poble en el moment de desitjar tal fundació i que es posà nítidament de manifest amb ocasió de demanar l'erecció del convent. Així es reflexa amb tota pulcritud en la carta que les autoritats locals dirigiren al Rei Carles II el 23 de juny de 1689.

A tenor de l'exposició que la Justícia i els Jurats locals proposen al rei, el motiu que induí als feligresos de la parròquia a procurar una fundació de caputxins fou l'assistència espiritual. El desig de tindre una major facilitat d'accedir al sacrament de la penitència i la possibilitat de recórrer fàcilment al consell rector d'un pare espiritual compossaren les raons per què les autoritats locals recorregueren a Carles II, demanant-li el seu reial permís i la dispensa del òbit que s'oposava a la realització de tal desig, per no mediar entre Alberic i L'Alcúdia la distància de 3 llegues entre convents requerida per la llei per poder erigir un altra fundació conventual. El segon aspecte , el que fa referencia a la poca disponibilitat del clero per escoltar confessions , queda nítidament reflectit en esta carta. Aquells que la subscrigueren posaren de manifest que en la parròquia hi havia cinc sacerdots, el capellà i quatre més, dels quals,tan sols dos atenien a la raó esposada pels feligresos de Sant Llorenç d'Alberic.

Si amb ocasió d'esta carta es recapacita al voltant dels documents referents a la parròquia de Sant Llorenç fins ací aportats, s'adverteix una certa desproporció entre la religiositat del poble i la manera de procedir dels clèrigs. Aquell era piadós i generós amb l'església; mentre , els sacerdots, molts d'ells fills d'Alberic i de famílies acomodades , sense ser escandalosos, açò tindria que aplegar amb el segle XIX, no es desvivien per atendre pastoralment al poble.

Al mateix temps que les autoritats d'Alberic, el definitori dels Pares Caputxins també es dirigí al Rei, sol·licitant el seu requerit permís, per poder obrir el nou convent. Davant ambdues sol·licituts, el Rei demanà informes al seu lloctinent València, el Comte d'Altamira, amb una carta autògrafa, l'original del qual, encara que prou estropellat, encara es conserva.

La carta del Rei reprodueix les piadoses raons abduïdes per les autoritats d'Alberic, i el permís regi no es feu esperar, donat que en 1689 els frares ja havien plegat a Alberic per iniciar en el convent titulat de la Nostra Senyora dels Àngels, una permanència de 129 anys.

A tenor dels llibres de comptes, sabem que no es tractà d'una comunitat nombrosa. La integraven tan sols cinc o sis frares. Però la seua influència sobre la joventut del poble degué deixar-se sentir donat que, a pesar de l'escassa documentació que s'ha conservat del Convent, sabem d'alguns joves d'Alberic que seguiren la vocació caputxina i que

pertangueren a la comunitat radicada al seu propi poble. Aquest fou, per exemple, el cas de Fr. Josef d'Alberic e el segle XVIII i de Fr. Bernat d'Alberic qui, des del 30 de novembre de 1818 fins finals de juliol de 1835, apareix ratificant com ecònom els comptes del Convent.

El convent de Nª Senyora dels Àngels fou suprimit el 25 d'agost de 1835, com a conseqüència d'aplicar el decret promulgat el 25 de juliol d'este mateix any, en el que se suprimien tots els convents amb menys de dotze frares.

Si els franciscans en general i els caputxins en particular tenen a gala practicar la virtut de la pobresa, del convent caputxí de Nª Sra. dels Àngels, d'Alberic, es deu dir que fou verdaderament un convent pobre. Així ho demostra la relació del mobiliari pertanyent al desaparegut convent, que el capellà rector de Sant Llorenç , En Juan Bautista Belenguer, entregà el 24 de novembre de 1851 al que tenia que

suplir-lo com Ecònom al front de la parròquia. Quants objectes es ressenyen no passen de ser meres bagatel·les.

Una volta desamortitzat el convent i exclaustrats els caputxins, l'edifici fou destinat a presó del partit judicial d'Alberic per mitjà d'una Reial Ordre que tenia un caràcter general i afectava a molts convents de la província. Però esta ordenança no es portà a terme segons lo disposat donat que l'Ajuntament obrí un expedient que culminà amb una Reial Ordre en què es disposava l'edifici de l'antic convent passés a propietat de l'Ajuntament per establir les escoles d'instrucció primària.

En l'informe de resposta que en 21 d'abril de 1871 envià Constantino Candel, Alcalde primer popular a l'Administració Econòmica de la Província de València , es feia constar que l'edifici que fou convent de Caputxins es trobava destinat a escola d'Instrucció primària, a acadèmia musical, a depòsit municipal de presos, a quartel de la Guàrdia Civil, i una part d'ell a teatre casino. L'autorització de 1846 fou complida per l'Ajuntament , qui amplià les finalitats per què havia sigut cedit l'antic convent.