Index

Fotografia (any ?): "Compendio histórico de Alberic y sus hijos" (1997)

Ramón Arnau-García.

ANTIC AJUNTAMENT

Articles:

Font:

Titol:

El desenvolupament econòmic de la població en elsegle XVIII i l'escàs endeutament que tenia l'ajuntament van fer possible que, a finals de segle, s'encarregaren els plànols de nou edifici a l'arquitecte Vicent Gascó, el mateix que va construir l'actual palau de justícia de València. Es va acabar de construir l'any 1789. Actualment, l'edifici acull les dependències de l'Arxiu Històric Municipal i el Jutjat de Pau.

Construcció:

Font:

"Compendio histórico de Alberic y sus hijos" (1997)

Ramón Arnau-García. (pàg. 187) 

Traducció al valencià:  www.alberic.com

Enllaços d'interés:

Titol:

La Casa de l'Ajuntament és un altra de les senyals per comprovar el bon moment pel que passaben els veins d'Alberic en la segona mitat del segle XVIII. L'edifici apareix rematat en el centre del frontispici amb una inscripció que diu: "Año 1789. 29 del reino de N. Católico Monarca, el señor don Carlos IV. Del caudal público de la Villa".

Amb aquesta dada se sap a ciència certa la data de l'acabament, però l'abundant documentació de l'Arxiu municipal permet rastrejar l'obra des de la seua concepció fins que fou acceptada com acabada. El plantejament de la nova Casa Municipal arranca del 1773, quan els edils proposaren la seua renovació. Així consta en el quadernet que es deixa constància dels detalls d'esta obra i que es titula: "Expediente para reedificación y reparación de ciertas obras en esta Casa Consistorial, Capitular i del Ajuntament de la presente baronia, formado por deliberación de los Señores de su Junta Municipal de propios y arbitrios della, ante el Escribano de la mentada junta que lo es Bautista Navarro".

El 4 de gener de 1773, la junta Municipal encarregà als mestres d'obres Francisco Navarro i Vicente Chelvi el reconeixement de la Casa Consistorial que amenaçava ruïna, donats els clavills i obertures que s'observaven a les parets. Els interessats portaren a terme l'encàrrec amb plausible rapidesa, donat que el dia 8 del mateix mes en un informe tècnic que presentaren feren saber que la jàssena del terrat amenaçava a desprendre's que les bigues estan totes afectades i relataren les moltes i greus deficiències que havien observat en la fàbrica de l'edifici. A pesar de tan apremiant informe, les obres es demoraren més de deu anys donat que fou el 18 de gener de 1784 quan la Junta de propis i arbitres, d'acord amb l'informe de Navarro i Chelvi, demanaren a aquestos que elaboraren un pressupost detallat i una volta confeccionat fou anunciat en pública subhasta pel pregoner de l'Ajuntament.

L'obra la dirigí l'arquitecte En Vicente Gascó, Director de la Reial Acadèmia de Sant Carlos i fou pressupostada per 6264 lliures, encara que de fet costà 6584. Per això l'Ajuntament recorreguí al Consell de Castella demanant autorització per abonar l'excedent i el Fiscal de l'anomenat tribunal concedí el requerit permís el dia 24 d'abril de 1790. El resultat d'aquestos desvessaments municipals fou un digne edifici de tall neoclàssic amb elements de típica estructura valenciana , com es l'escala, pavimentada amb graciosos taulells, i barana de ferro forjat amb passamans de noble fusta. La barana acaba en una balconada adornada en el centre amb l'anagrama de la verge Maria.

Ampliar informació:

Línia del temps:

Una volta acabat l'edifici, va caldre pensar amb el seu orfenat, especialment el de l'Aula Capitular i els components d'aquell Ajuntament, en el que sense cap dubte hi havia algun home de molt de sentit artístic, encarregàren este estudi a l'acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia de Sant Carlos en el ram de pintura En Antonio Colechá. El pla presentat per l'acadèmic suposava col·locar en la presidència la imatge de la Inmaculada Concepció, tot amb la decència que correspon a tan digna i venerable Senyora, que aniria flanquejada pels retrats dels reis Carlos IV i Maria Luisa de Borbó. En l'estrat havria una gran taula i bordejant-la onze cadires de noguer, acotxades de pell carmesina amb claus daurats. Una d'elles, la corresponent a l'alcalde, estaria més daurada que les restants i remataria amb les armes, es a dir amb l'escut d'aquesta Vil·la. Cinc cortines de damàs carmesí, amb cordons i les corresponents goteres, cobririen els vans de les portes i balcons. El pressupost de tan elegant ornat ascendia a 400 lliures.

L'Ajuntament acceptà el projecte, i el 13 de desembre de 1794 informava al Consell de Castella i suplicava el necessari permís per portar a terme la nomenada ornamentació i col·locar a Maria Santíssima amb la decència que mereix tan sobirana senyora i que l'Ajuntament tinga també l'aspecte i circumspecció deguda. El nou de juny de 1795 rebé l'Ajuntament el sol·licitat permís.

Tal i com ho havia projectat l'acadèmic de pintura En Antonio Colechá, la imatge de la Inmaculada fou colocada presidint el saló de sessions. Allí estiguí sense suscitar qüestió alguna fins el 12 d'agost de 1854 que el regidor Juan Bautista Llopis, acusant de fanatisme religiós el fet de fer proliferar les imatges religioses i en nom d'una autèntica religiositat, proposà que tant la imatge de la Inmaculada , com totes les restants que hi haguera pel poble, salvant les de l'Ermita de Sta. Bàrbera, foren traslladades al temple parroquial. En aquella data el ple del Consistori determinà que al seu degut temps es prendria acord.

"Topografía médica de Alberique" (+/- 1922)

Francisco Girona Chavarria. (pàg. 104)

Traducció al valencià www.alberic.com

Instalada en la plaça de la Constitució junt a l'església parroquial, consta de planta baixa amb una habitació a la dreta destinada adepositaria i contaduria i altra a l'esquerra per els empleats encarregats del cuidat de l'edifici, una habitació enytresol on està instalat el teléfon i serveix per a despatx particular de l'Alcalde, pís alt on existeix la secretaria i el saló de sesions i desvà on es conserva l'arxiu.